Bienvenidos y bienvenidas a mi blog. Aquí encontraréis información relacionada con lo que más me gusta en el mundo: los viajes y los libros. Todos los comentarios, intercambios de opiniones y críticas constructivas serán bien recibidos!

martes, 15 de julio de 2008

PERSÉPOLIS


Persépolis és un llibre atípic, autobiogràfic, dur però senzill de llegir al mateix temps. Valent-se de dibuixos simples i sense cap altre color que el blanc i el negre, l’autora, Marjane Satrapi, una noia iraniana de classe benestant exiliada a França, explica la història de la seva vida inexorablement lligada a la història del seu país, des de l’Iran occidentalitzat d’abans de la revolució a l’Iran del mocador, la repressió, el pecat i la guerra amb l’Irak.
Lectura molt recomanable, amena, interessant i edificant perquè, assumim-ho, què en sabem de l’Iran?
Visiteu aquesta web per a més informació sobre el llibre:
http://www.guiadelcomic.com/comics/persepolis.htm

Persépolis es un libro atípico, autobiográfico, duro aunque sencillo de leer al mismo tiempo. Valiéndose de dibujos simple y sin otro color que el blanco y el negro, la autora, Marjane Satrapi, una chica iraní de clase medio-alta exiliada en Francia, explica la historia de su vida, inevitablemente ligada a la historia de su país, desde el Irán occidentalizado de antes de la revolución al Irán del pañuelo, la represión, el pecado y la guerra con Irak.
Lectura muy recomendable, amena, interesante y edificante porque, asumámoslo, cuántas cosas sabemos sobre Irán?
Echadle un ojo a esta web para más información sobre el libro:
http://www.guiadelcomic.com/comics/persepolis.htm

martes, 8 de julio de 2008

SANT JOAN AL MARROC / SAN JUAN EN MARRUECOS


El passat pont de Sant Joan hem estat al Marroc i he de dir que ha estat una experiència fantàstica de veritat, totalment recomanable, així que si disposeu d’uns quants dies, uns quants dinerons, i no sabeu on dar-la, jo de vosaltres no m’ho pensaria. Us explico una mica com va anar.

DIVENDRES 20 DE JUNY:
Sortim de Barcelona a la nit, direcció Er Rachidia. Però no us ho perdeu que resulta que l’aeroport de Er Rachidia és un aeroport privat propietat d’Aràbia Saudita (toma ya) i que només obren en comptadíssimes ocasions pel turisme, ja que normalment el fan servir els ricatxons dels petrodòlars per anar a caçar ocells i coses d’aquestes que fan els rics. En fi. Ens esperen els 4x4, el nostre regentat per l’espavilat Abdul, un xavalín berber molt simpàtic i molt guapo que decideix que vol ser el nostre cunyat i es vol lligar l’Anna Alcaraz (llàstima que ella no ha vingut, però això a l’Abdul tant li fa, “si es buen corazón, a Abdul gusta”). Arribem a Erfoud , ciutat coneguda com la porta del desert, a les mil de la nit i ens allotgem a l’hotel Kasbah Xaluca, molt guapo.

DISSABTE 21 DE JUNY:
Ens llevem tardet i a mig matí sortim amb els 4x4. Fem unes quantes pistes del Dakar i ens aturem a una cantera de fòssils marins de l’any de la picor. No deixa de ser curiós veure totes aquelles espècies marines fossilitzades tenint en compte que estem al mig de del desert...costa imaginar que fa 360 milions d’anys tot allò estava cobert d’aigua. Fem unes quantes pistes més, prenem un tè i uns cacahuets en una haima deixada de la mà d’Al.là i anem cap a Tissardimint a dinar. És com un oasi on han muntat unes carpes i unes taules per dinar. Fa una calor de morir-se (uns 43 graus aprox) però mengem molt bé i hi estem molt de gust.
Havent dinat, i esperant que caigui una mica el sol, jeiem una estona tot fent un tè al bar d’un hotel molt xulo que hi ha al mig del desert. Després, ens enfilem sobre uns dromedaris (ai quina por, i no és broma, que tenen una mala llet les bèsties aquestes...) que, en una hora aproximadament, ens porten a un campament ben bé ben bé al mig de les dunes, al Gran Erg Chebi. Ens instal.lem a les nostres haimas, que sí, molta haima molta haima, però molt pijo, és a dir, que sí, que és un campament diem-ne “rudimentari” però molt ben posat i molt ben organitzat. Fem una cerveseta, sopem un cuscús estupendo i pugem a una duna a veure les estrelles. És impressionant el silenci, el sentiment d’insignificància cap a un mateix que t’envolta entre tanta immensitat i entre res més que sorra i més sorra, fina i fresca.
Anem a dormir cap a mitjanit.

DIUMENGE 22 DE JUNY:
Ens llevem que encara és fosc i pugem a les dunes a veure com surt el sol. Una experiència molt relaxant. Baixem a esmorzar a la haima, jeiem una estona i tornem a agafar els 4x4, per recórrer les dunes de l’Erg Chebi enmig d’una tempesta de sorra bastant potent. No es veu gran cosa però la veritat és que té molt d’encant. Passem per Merdani, un poble abandonat amb una construcció com de pessebre. Ens aturem a Khamlia, un poble d’origen malinès molt petitó. Fem un tè i uns quants cacahuets i seguim fins a Rissani, un poble amb un mercat força concorregut i molt autèntic, res de paradetes d’arracades i babutxes per guiris. Fins i tot hi ha parades on venen el bestiar viu, ovelles, burros...ens atabalen una mica però val molt la pena o, si més no, a mi m’agrada molt.
Arribem de nou a Erfoud, dinem, i anem cap a l’hotel a fer-nos una dutxa (portem ronya de totes les classes que deuen existir) i a esperar que caigui una mica el sol. Després, baixem al poble i fem un volt (el poble no té gran cosa per veure però està bé voltar, hi ha molta vidilla, poc turisme i la gent és com molt tranquil.la). Com no, acabem comprant arracadetes i penjollets a la botiga d’un xavalín que se’ns acopla, en Abdul (no el nostre Abdul, eh? Un altre. Molt bonico, també).
Marxem a sopar i anem a dormir d’horeta, que la veritat és que estem força cansats.

DILLUNS 23 DE JUNY:
Ens llevem i havent esmorzat cap als 4x4, que ens porten a Tinerhir, una ciutat molt bonica amb unes vistes precioses de casetes roses, palmeres, hortets i rierols. Des d’allà fem una excursioneta cap a les “Gargantas del riu Todra” (disculpeu-me però ni que em matessin ara mateix seria capaç de saber com coi es diu “Gargantas” en català). Està molt bé, i suquem els peus a les aigües gelades del riu. Fem un tè (per variar) i anem cap a l’hotel de Boulmane (el Xaluca Dades, molt guapo també). Deixem els trastets, dinem i anem amb els 4x4 a fer una excursioneta per l’Alt Atles. Flipant...vull dir que no m’esperava que m’agradés tant, el que més em cridava l’atenció era el desert i la veritat és que és igual de xula una experiència que l’altra. Un paisatge muntanyós, àrid...com si fossim a la fi del món, sense res més que un campament nòmada de tant en tant. De baixada anem passant per poblets i deixem els cotxes per recórrer a peu l’últim tram, un poble molt bonic i tranquil que acaba en un riu ple de nens que juguen. Tornem a agafar els cotxes i arribem a l’hotel, dutxa, sopar, tertúlia a la terrassa i bona nit des dels peus de l’Atles.

DIMARTS 24 DE JUNY:
Després d’esmorzar, cap a mig matí, agafem els cotxes i recorrem la vall de riu Dades. Fem una estona petita a peu, anem a fer...síííí...un tè!! Ens agrada força l’exursioneta. I tornem rapidet cap a l’hotel, que hem de dinar, recollir maletes i anar cap a l’aeroport.
Dinem i fem cap a Ouarzazate, des d’on sortim.
I ja està, agafem l’avió i cap a Barcelona, que això ha passat volant!
Com us deia, una fantàstica experiència que no ha fet sino deixar-me amb les ganes de tornar al Marroc i fer un viatge més a fons.

Per acabar, us deixo unes quantes fotos.
http://www.worldisround.com/articles/346750/index.html




El pasado puente de San Juan lo pasamos en Marruecos y he de decir que ha sido una experiencia fantástica de verdad, totalmente recomendable, así que si disponéis de unos cuantos días, unos cuantos eurillos y no sabéis dónde ir, yo de vosotros no me lo pensaría dos veces. Os cuento un poco cómo fue.

VIERNES 20 DE JUNIO:
Salimos de Barcelona por la noche, dirección Er Rachidia. Pero no os lo perdáis que resulta que el aeropuerto de Er Rachidia es un aeropuerto privado propiedad de Arabia Saudí (toma ya) y que sólo abren en contadísimas ocasiones para el turismo, ya que normalmente lo usan los ricachones de los los petrodólares para ir a cazar pájaros y cosas de esas que hacen los ricos. En fin. Nos esperan los 4x4, el nuestro regentado por el vivaracho Abdul, un chavalín bereber muy simpático y muy guapo que decide que quiere ser nuestro cuñado y se quiere ligar a Anna Alcaraz (lástima que ella no haya venido, pero eso a Abdul le da lo mismo, “si es buen corazón, a Abdul gusta”). Llegamos a Erfoud, ciudad conocida como la puerta del desierto, a las mil de la noche y nos alojamos en el hotel Kasbah Xaluca, muy guapo.

SÁBADO 21 DE JUNIO:
Nos levantamos tarde y a media mañana salimos con los 4x4. Hacemos unas cuantas pistas del Dakar y paramos a ver una cantera de fósiles del año de la mariacastaña. No deja de ser curioso ver todas aquellas especies marinas fosilizadas teniendo en cuenta que estamos en medio del desierto...cuesta imaginar que hace 360 millones de años todo aquello estaba cubierto de agua. Hacemos unas cuantas pistas más, tomamos un té y unos cacahuetes en una haima dejada de la mano de Alá y vamos a Tissardimint a comer. Es como un oasis en el que han montado unas carpas y unas mesas para comer. Hace un calor de la leche (unos 43 grados aprox.) pero la comida está muy rica y estamos muy a gusto.
Después de comer, y esperando a que caiga un poco el sol, ganduleamos un rato mientras tomamos un té en el bar de un hotel muy chulo que hay en medio del desierto. Después, nos montamos en unos dromedarios (ay qué miedo, y no es broma, que tienen una mala leche las bestias esas...) que, en una hora aproximadamente, nos llevan a un campamento en el mismo corazón de las dunas, en el Gran Erg Chebi. Nos instalamos en nuestras haimas, que sí, mucha haima mucha haima, pero muy pijo, o sea, que sí, que es un campamento digamos “rudimentario” pero muy bien puesto y muy bien organizado.
Nos tomamos una cervecita, cenamos un cuscús estupendo y subimos a una duna para ver las estrellas. Es impresionanete el silencio, el sentimiento de insignificancia que te invade entre tanta inmensidad y entre nada más que arena y más arena, fina y fresca.
Nos vamos a dormir hacia la media noche.

DOMINGO 22 DE JUNIO:
Nos levantamos cuando aún está oscuro y subimos a las dunas para contemplar la salida del sol. Una experiencia muy relajante. Bajamos a desayunar a la haima, ganduleamos un poco y volvemos a los 4x4, para recorrer las dunas del Erg Chebi en medio de una tormenta de arena bastante potente. No se ve gran cosa pero la verdad es que tiene mucho encanto. Pasamos por Merdani, un pueblo abandonado con una construcción como de pesebre. Paramos en Khamlias, un pueblo de origen malinés muy pequeñito. Tomamos un té y unos cuantos cacahuetes y seguimos hasta Rissani, un pueblo con un mercado muy concurrido y muy auténtico, nada de puestos con pendientes y babuchas para guiris. Incluso hay una zona donde venden animales vivos, ovejas, burros...nos agobian un poco pero vale mucho la pena o, en cualquier caso, a mí me gusta mucho.
Llegamos de nuevo a Erfoud, comemos y vamos para el hotel a darnos una ducha (llevamos roña de todas las clases que existen) y esperamos a que caiga un poco el sol. Después bajamos al pueblo a dar una vuelta (el pueblo no tiene gran cosa que ver pero está bien el paseo, hay mucha vidilla, poco turismo y la gente es como muy tranquila). Como no, acabamos comprando pendientes y colgantes en la tienda de un chavalín que nos acopla, Abdul (pero no nuestro Abdul, eh? Otro Abdul, muy bonico también). Vamos a cenar y a dormir tempranito que la verdad es que estamos bastante hechos polvos.

LUNES 23 DE JUNIO:
Nos levantamos y después de desayunar, de nuevo a los 4x4, que nos llevan a Tinerhir, una ciudad muy bonita con unas vistas preciosas de casitas rosadas, palmeras, huertos y riachuelos. Desde allí hacemos una excursión a las Gargantas del río Todra. Está muy bien y hasta nos remojamos los pies en las gélidas aguas del río. Tomamos un té (para variar) y vamos para el hotel de Boulmane (el Xaluca Dades, muy guapo también). Dejamos los trastos, comemos y vamos con los coches a hacer una excursión por el Alto Atlas. Flipante...quiero decir que no me esperaba que me iba a gustar tanto, lo que más me llamaba la atención era el desierto pero es igual de chula una experiencia que la otra. Un paisaje montañoso, árido...como si estuviéramos en el fin del mundo, sin nada más que un campamento nómada de vez en cuando. De bajada vamos pasando por pueblecitos y dejamos los coches para recorrer a pie el último tramo, un pueblo muy bonito y tranquilo que termina en un río lleno de niños que juegan y nos persiguen. Volvemos a los coches y llegamos al hotel, ducha, cena, tertulia en la terraza y buenas noches desde los pies del Atlas.

MARTES 24 DE JUNIO:
Después del desayuno, cogemos los coches y recorremos el valle del río Dades. Hacemos un pequeño recorrido a pie, vamo a tomar...síííí...un té!!! Nos gusta bastante la excursión. Y volvemos rápido al hotel, que tenemos que comer, recoger maletas y salir hacia el aeropuerto.
Comemos y vamos a Ouarzazate, desde donde salimos. Y ya está, cogemos el avión a Barcelona, que esto ha pasado volando!
Como os decía, una fantástica experiencia que no ha hecho sino dejarme con las ganas de volver a Marruecos y hacer un viaje más a fondo.

Para terminar, os dejo unas cuantas fotos.
http://www.worldisround.com/articles/346750/index.html