Viatge a Cuba 2005 (2a part)

DIJOUS 4 D’AGOST DE 2005: CIENFUEGOS

A les 9 som tots esmorzant a casa la Inés María, que és moníssima.
El Francesc, com que té defcon, es queda a casona i la resta, agosarats de nosaltres, sortim a fer un volt per la city. Quina CALOR!!!
Anem a la Plaza José Martí, la principal de la ciutat. Veiem la Catedral, el Teatro Terry (que visitem per dintre i presenciem l’assaig d’unes nenilles que es veu que fan un ball de festa de final de curs), alguna que altra botigueta de souvenirs, la calle 52 y la calle 32 fins trobar el malecón. Tot i la calor horrible la ciutat ens agrada força (que no ens senti el Francesc, que a ell li hem dit que no val res).
Després del nostre passeig ens quedem una estona en estat catatònic al menjador de la Inés María i finalment decidim anar a la platja. El Francesc es queda i el Xavi i la Marina es queden per fer-li companyia.
La resta marxem primer a dinar a Punta Gorda, a El Rápido (que per sorpresa de tots és rápido de veritat) i després anem a Rancho Luna, a la platja.
Pels que no vau venir, no us emocioneu: la platja és com Castelldefels però amb una aigua com la de la banyera. Com que a l’aigua no s’hi pot estar i al sol tampoc, lloguem una sombrilla i ens apilotem tots al trosset d’ombra que fa.
Quedem flipats amb: 1) El tràfic de nenetes joves amb homes europeus, amb la preceptiva intervenció del xulo de torn que arregla parelles i preus. 2) Amb els que volen lligar amb nosaltres: quieren jugar al volei? 3) Amb el pizzero de la platja que treu pizzes d’aquelles incomestibles de La Habana d’una caixa de Bucanero sota un sol de justícia. Ojjjj! 4) Amb les mames angleses, ballant i fent el patètic amb sendos cubanos. Que fort tot plegat!
Quan marxa tota aquesta penya, com que ja no tenim diversió, tornem cap a casa.
Ens trobem a la Marina, el Xavi i el Francesc comptant-se els pèls de les cames asseguts a terra al carrer. Pobres, que avorrits.
Després d’una dutxa, sopem a casa la Inés María i tenim una xerradeta molt interessant amb ella sobre “Él” i les seves conseqüències. Com que és tan mona, li regalem una samarreta i una robeta per la seva neboda i la invitem a venir amb nosaltres a prendre algo.
Anem a la terrassa del teatre Tomás Terry, que abandonem així que podem perquè el soroll de la música (flamenca, manda huevos) no ens deixa parlar i continuem la xerrameca en un banc de la plaça. Marxem a dormir a quarts d’una.

DIVENDRES 5 D’AGOST DE 2005: CIENFUEGOS – TRINIDAD

Després d’esmorzar a les 9, com sempre, deixem Cienfuegos. Petons i abraçades amb la Inés María i en Jose Manuel i a buscar la carretera de Trinidad.
Després d’una hora i mitja, havent aixafat un ocell, adelantat un camió inflamable i passar per un pont “atención peligro, puente en mal estado”, arribem a Trinidad.
Després de donar mil voltes buscant cases ens decidim per les que ens havia buscat en Leo (la Txell, el Bernat, el Xavi i la Marina, que ja li estant trobant el què a la causa cubana, s’allotgen en un CDR).
Al principi, Trinidad ens agobia una mica, fa moltíssima calor i el barri on dormim, maco no seria.
Dinem en una cafeteria, unes truitetes i uns paninis i decidim que el que millor que podem fer, donada la temperatura insuportable, és anar a fer una mica de siesta fins que el sol ens deixi tranquils.
A quarts de 6 ens tornem a enfilar pels carrers de Trinidad. És una ciutat molt bonica, colonial, amb carrers empedrats i cases colonials. Veiem la Plaza Mayor i els edificis que l’envolten, pugem al cerro de la ermita i veiem la vista de la ciutat. Una excursioneta molt xula. Fem unes quantes fotos i, quan baixem, ens asseiem a la Casa de la Música, on finalment estem frescos.
Donem unes quantes voltes per trobar un lloc per sopar. Esquivem a 40.000 jineteros, “¿quieren una paladar?”. Especial menció a la Martica, que la pobra, per insistir que no quedi.
Al final ens decidim per la paladar Estela però com que està en reparació pel ciclón, ens ensarronen i ens porten a una mena de casa –todo legal, no se preocupen -, que ens agrada tant que sortim cagant llets.
Finalment ens encandilem amb el restaurant Plaza Mayor (muy caro – pots comptar). La Txell i l’Anna T., que són molt intrèpides, es decideixen per uns camarons que resulta que estan boníssims.
Marxem a dormir a les 23.00

DISSABTE 6 D’AGOST (TRINIDAD)

A les 9 som esmorzant a la terrassa d’en Renier.
Agafem els cotxes i anem cap al Valle de los Ingenios. L’Anna N. té fins i tot palpitacions de l’emoció i el seu xasco és impressionant! Des del mirador de San Luis no és ni la meitat de bonica del que recordava (tot i que segueix sent molt maca).
Anem cap a la Torre Iznaga, la torre de vigilància dels esclaus. Pugem a la torre. La Txell, el Xavi i l’Ann T. tenen una mica de yuyu però pugen fins dalt com unos campeones.
A la baixada la Txell compra souvenir (vestit per la nebodeta) i la Marina un tapete pel cap.
Decidim no dinar a Iznaga i marxem a veure la casona Guachinango però com que no volem muntar a cavall ni res, marxem cap a la platja. Allà ja dinarem ( o no).
Arribem a Playa Ancón acompanyats d’uns pescadors que pugem a la carretera. Que si el hotel Ancón, que si el Grill Caribe...tot xapat per culpa del ciclón. Trobem una mena de xiringuito que està obert i diem aquí, aquí...pero no hay comida. Al final no tenim més remei que tornar a dinar a Trinidad.
Ens mengem uns perros i unes super hamburguesas amb patatones i cervesa i tornem a Playa Ancón. Aconseguim unes palmerillas a l’hotel Ancón i finalment ens banyem i estem una estona de patjiqui (sense beure res ni res, perquè claro, el ciclón...)
Tornem a Trinidad. Els homes marxen cap a casa i les nenes de compres. Comprem uns racaracas (= chequerés) i anem a prendre una coke a la Casa de la Música mentre el Bernat i el Xavi s’impregnen del discurs d’en Mancha Verde i de les notícies de ídem de ídem.
Sopem a la terrassa de can Renier. Per la nosatra sorpresa el menú ha canviat: potaje, seddo y pollo con arroz (que no falti) i patates bullides. Com que no ens agrada perdre passada li comprem uns souvenirs tot sopant a “mi tía que es artesana”.
Després de sopar, donem una volta en busca de la Canchánchara que, oh, nuestro gozo en un pozo, estava tancada. Optem per provar La Cueva, la disco de moda, en el Motel La Cueva, que molt de pas molt de pas no vindria.
Finalment ho trobem al quint cony i parqueamos en un lloc que hem de pagar llavors mateix perquè luego se me acumulan los carros. Vaya tela. Comencem a pujar cual si anessim a sopar a La Mola i arribem a La Cueva. Que 10 CUC per entrar, que si hombre, que si voy y me lo miro, que si regateo, que si bueno va, la mitad pero si se van a la una. Pos vale.
Entrem a un lloc que a qualsevol lloc seria una cova d’aquelles d’estalactites però que a Cuba és una disco. Mira tu. Però és molt xula. Fem uns dancings molt suats i marxem a dormir a quarts de 2.

DIUMENGE 7 D’AGOST (TRINIDAD – MORÓN...O NO)

Després d’esmorzar a can Renier i dels corresponents petons i abraçades, marxem cap a Morón. Ja queda menys per Cayo Guillermo! (I tant).
De camí cap a Morón parem a Sancti Spíritus (o Espiritus Santus segons algú). És molt xuli. Fa una calor de la hòstia però és molt xuli. Donem una volta pels carrerons, molt colonials i bufons, veiem el que s’ha de veure i canviem dinerets a una Cadeca.
Arribem a Morón. Ejem. Maco maco no seria. Vaja, que no ens agrada gens. Vaja, que nos desmoronamos tant que: Anna N: “Proposta indecent...” Hyundai blau: “Sí, sí, cap a Cayo Guillermo!”
Després de felicitar-nos mutuament per la nostra bona pensada sortim pitant a trucar a l’hotel per preguntar si podem arribar un dia abans. Pos que ens diuen que oka, que ya pueden venir. I sortim pitant.
Després de passar per un ALTO PEAJE, entrem a la carretera que ens porta als cayos, una màniga de mar que ens emociona força a tots.
Finalment, quan sembla que la carretera (i el món) s’ha acabat arribem al Sol Club Cayo Guillermo.
Fem un check-in sospitosament fàcil i ala! All inclusive. All all seria uns cocktails ejem ejem i un menjar ejem ejem. Però la piscina i la platja són molones i, de fet, això és del que es tractava.
Sopem pasta (al Bernat li cauen llàgrimes como puños) i ens asseiem a prendre la fresca (ai la fresca, diu!) a la piscina perquè l’ambient molt molt no motiva.
Després de mirar les estrelles i d’una breu incursió a la disco de l’hotel, a la qual hi ha literalment tres persones (oh si, una marcha en Cuba!) marxem a dormir a les nostres habitacions de 4 estrelles a les 23.15.

DILLUNS 8 D’AGOST (CAYO GUILLERMO)

Avui, dia lliure. Uns van a la platja, els altres dormen, els altres a esmorzar...i sol, platja, piscina i classes de salsa.
Estem bé, tranquils i disfrutant del dia. Dinem a “El Ranchón”, el restaurant de la platja. Migdia de siesta i a la tarda més salsa i més platja.
Abans de sopar ens truquen perquè anem a recepció a resoldre un problema amb les habitacions: que si no han hecho el check-in, que si paguen mil millones, que si ahora viene el de la agencia (eing?), que si regategem el preu...quedem demà a les 12.30 per resoldre-ho tot plegat.
Sopem al bufet perquè el restaurant està complet: “Le reservo para el martes?” “Pos no cal, gracias”
Havent sopat anem a un garito de la platja a prendre algo però ens hi estem 5 minuts perquè està ple de hooligans anglesos amb camises de palmeres.
Anem a dormir a les 23.00

DIMARTS 9 D’AGOST (CAYO GUILLERMO – CAMAGÜEY)

Ens llevem tranquils perquè fins a les 12.00 no hem de ser a recepció.
L’Anna N., que té predilecció per comprovar els sistemes sanitaris d’arreu del món, fa una visita en tres tandes al puesto médico de l’hotel perquè li treguin uns taps de “serumen” de les orelles, mira tu, per què fer-ho a Sabadell si li poden fer a Cuba?
Finalment, amb les orelles netes, les habitacions pagades ( a preu de regateo però a la noia de l’hotel perquè el de l’agència viene en motorín y como llueve va a llegar tarde) i el cotxe carregat, fem un dinar clandestí a base de perros i plàtans, aprofitant que ens han deixat quedar la pulsera (mira que són espessos, els pobres).
Sortim de Cayo Guillermo abans que ens facin fora a patades y deshacemos lo andado pels volts de les 14.00.
Arribem a Camagüey a quarts de 6. Té bona pinta. Trobem la casa que ens ha buscat en Leo, can Rafa, que ens mola mazo però està completa (ohh). En Rafa ens busca unes altres cases, que matar no maten però ens les quedem per no donar més voltes.
Amb l’allotjament resolt marxem al centre. Prenem una coca-cola de veritat a La Galeria i marxem a sopar a una paladar que ens ha recomanat en Rafa.
Marxem a dormir a les 23.30.

DIMECRES 10 D’AGOST (CAMAGÜEY – HOLGUÍN)

Després d’un esmorzar una mica ejem (amb mantega...rosa?) que gairebé deixem intacte (no comieron nada? Nooo, es que tenemos los estómagos un poco bailarines) marxem a veure Camagüey.
Visitem la Iglesia de la Merced, tot il.lustrats per la guia del lugar, una iaia que té 1000 anys que ens ensenya les catacumbes (ojo catacumbes...les nostres cares són un poema) i el claustre.
Donem voltes pel centre. Anem a veure un agromercado enorme, que vindria a ser la Boqueria però a la cubana...curiós de veure, però intentant no pensar que la carn que veiem allà sota aquell sol de justícia és la que mengem nosaltres. Visitem l’Hospital San Juan de Dios i pugem al mirador, no sense abans haver jurat amor etern a un home perquè ens guardi el cotxe (hem vist un senyor mirant-se les nostres gomas amb molt d’interès).
La calor és horrible. Busquem la casa Finlay per dinar però resulta que només està obert el memorial, la cafeteria no. I com que el memorial, molt d’interès no desperta marxem a la Plaza San Juan de Dios un altre cop i ens mengem uns bocatines de jamón y queso (per variar), acompanyats d’uns ganxitos revinguts i uns manises remullits.
Tots xulus nosaltres baixem amb els cotxes al centre i al final de la calle República ens atura un poli: (P=Poli, N=Nosaltres) P: La documentación del coche. N: Tenga. P: Vdes. han violado el artículo 154.29.3. N: Ahhh. P: Está prohibido transitar por la calle República en vehículo de motor.N: Ahhh. P: Son 10 dólares de multa pero no se los voy a cobrar. N: Ahhh (mira qué majo el poli). Y por qué otras calles no se puede circular? P: Sólo por esta. N: Ahhh.
Recollim els bàrtols i marxem cap a Holguín. De camí ens enganxa una pluja torrencial que fa que tardem més de lo normal en arribar.
Un cop a Holguín busquem la casa que en teoria ens havia reservat en Leo però que a la pràctica està completa. Al final ens reparteixen en 3 cases.
Holguín de moment no ens mata però ves per on, trobem un restaurant la mar de pijo que ens adjudiquem per sopar.
Anem a sopar sobre les 23.00

DIJOUS 11 D’AGOST : CUMPLE DE LA MARINA (HOLGUÍN – BANES)

Avui no esmorzem. Tenim camí llarg fins a Banes.
Parem a un Rápido a esmorzar, galetones, sucs i, apa, carretera i manta!
Sobre les 11 som a Banes. Ens reparteixen en 3 cases (el Francesc i l’Anna A. en una casa en construcción, que en prou feines té parets i sostre) i, un cop col.locadets marxem cap a Guardalavaca.
Arribem al restaurant que ens han recomanat, “El Cajuelo”. El lloc ens encanta i com que l’ocasió s’ho val ens quedem i mengem llagosta i camarones. Quin lujazo!
Havent dinat marxem a la platja de Guardalavaca. És preciosa i està pleníssima de gent cubana passant un bon dia de platja. Ens instal.lem sota un arbre i ens banyem, per primera vegada des que hem arribat a Cuba, en aigua fresqueta (fresqueta, tampoc per gelar-se). Com que ens agobien les formigues ens traslladem sota una sombrilla de palla i estem tranquils i de xerrameca durant una bona estona, fins ben entrada la tarda.
Tornem a Banes i fem sopar de cumple a casa la Marina i el Xavi. Sopem de conya, tot i la presència d’en Eulogio, el gosset de la casa, que incomoda a més d’un.
Regalitos per la cumpleañera i tertúlia al pati de la casa.
Anem a dormir a les 23.00