Viatge a Cuba 2005 (3a part)

DIVENDRES 12 D’AGOST (BANES – BARACOA)

Avui sortim a les 8. És el dia de Baracoa!
Com si no n’hi hagués prou amb que la carretera del Norte (que és la que hem de fer) és molt dolenta, el dia comença amb una tormenta que fa que tots comencem, per primera vegada avui, a resar el jesusito de mi vida.
Per sort la pluja para i més xulus que ningú tirem per la carretera del Norte, la més difícil (o no). Hauríem de posar benzina però com que no trobem cap benzinera decidim que “ja en posarem a Mayarí”.
Durant el primer tram de carretera comencem a resar el segon jesusito de mi vida del dia: 40 km de bonys, forats, que si baixem del cotxe que això no tira, que si la via del tren, que baixo a fer una foto, que si ai el càrter...Xavi: “Anna, no corris tant a veure si reventarem una roda”...mentre sigui una roda i no el cotxe...
En fi, que entre bots, bonys, cops i forats arribem a Mayarí després d’una hora i mitja. A Mayarí, clar, a buscar un Coupet per esmorzar i posar benzina. Doncs ni una cosa ni l’altra. Només podem comprar 4 galetes birrioses i gasolina, como que no hay de la especial, doncs res, ja la posarem a Moa (o no).
I Moa que no arriba i nosaltres que ens fem pipi i els cotxes que tenen set (ens queda mig dipòsit).
Després de 2 hores i mitja més arribem a Moa, una ciutat horrible on hi ha una mina de níquel que ha tenyit la terra, el riu, el cel i l’aire d’un estrany color òxid. Però nosaltres, directes cap al Coupet.
El Bernat s’adona que una de les rodes del cotxe verd no ha resistit els 40 km de bonys i ha fet figa. Aix. Nosaltres: fem pipi, posem benzina i ara pensem què fem amb la roda? Pos vale.
Pipí sí però benzina no. (G= Gasolinero; N= Nosaltres). N: Hay gasolina especial? G: Sí pero no funciona el surtidor. Se fue la corriente. N: Ahhh. Y sabe si tardará mucho en volver? G: Un ratico. Hemos llamado al 808 y han dicho que no saben. N: Ahhh. G:En donde el Che hay especial. N: Ah, pos nem donde el Che.
Mientras sí mientras no, anem a la ponchería on el ponchero ens arregla la roda en un periquete i li donem 10 CUC pel servei. El pobre encara té palpitacions ara.
Doncs ara va i donde el Che no tenen especial. Aix.
Diàleg (T = Tots). T: Què fem? TXELL: El Bernat diu que tranquils, que a Baracoa arribem de sobres. T: I si posem regular? T: Ja però i si ens carreguem el motor? ANNA N.: I si tornem a la gasolinera i ens esperem que torni la corrent? Encara és aviat. TXELL: Ja, però llavors hem de trucar a la casa. T: És que és arriscat. BERNAT: És que si ens quedem tirats ens quedem molt tirats. Aix.
Doncs que sí, que tornem a ver si viene la corriente (nosaltres vinga a fer kilòmetres!). Però després resulta que ens diuen “no se esperen acá porque tardará en volver”.
Total, que entre això, que el lloc és horrorós, que fa una calor insuportable i que l’Anna T. i el Bernat estan gairebé segurs que arribem sense problema (ANNA T: Sí home sí que arribem. 67 km? De sobres. BERNAT: Jo allà, amb un quart de dipòsit faig 40.000 km), decidim que apa, tirem cap a Baracoa amb un quart de dipòsit i unes quantes mesures d’emergència, apaguem l’aire acondicionat i posem el punt mort a les baixades. Aix. Ara sí que resem tots el jesusito de mi vida!!!
Tot i la tensió inicial, el paisatge fins a Baracoa és preciós: palmeres, vegetació frondosa...I poc a poc ens anem relaxant quan veiem que sí que sí, que estem arribant!!
I Baracoa que arriba i nosaltres també! Als volts de les 3 som a la desitjada Baracoa! El primer que fem: a la Coupet!! Després d’un ensurt inicial que ens sembla que no hi ha especial, omplim el cotxe ben ple i au: a la rutina de buscar lloc per dormir!
Ens col.loquem relativament ràpid i marxem a menjar alguna cosa al Hotel La Rusa: “una impresionante belleza de color amarillo”. Pos home. Xerrem una mica, suem molt, recuperem forces i anem pel malecón de Baracoa fins al Fuerte de la Punta.
Tot i que la vista és molt bonica, el poble en sí ens decepciona una mica perquè molt molt xulu no seria. Possiblement és el lloc més tronat de tots el que hem estat.
Sopem cadascú a casa seva (“la ley no nos permite que cenen juntos”, ja no intentem entendre el perquè, fa dues setmanes que som a Cuba) i després d’una agradable xerrameca a la terrassa de la suite del Francesc i l’Anna A, marxem a dormir a les 12.

DISSABTE 13 D’AGOST (BARACOA)

Ens trobem a quarts de 10, ja esmorzats (cadascú a casa seva per allò de la ley).
Tirem cap a Maguana, a propet de Baracoa. Després d’una intentona a la platja gran, que està absolutament abarrotada, anem a la veïna: petitona i amb una aigua fantàstica tot i que a la sorra hi havia una mostra de cadascun dels tipus de merda que poden existir en una platja: sabatilles, ampolles, llaunes...i gallines, vaques...Però trobem el nostre racó i ens instal.lem tranquil.lament.
Al cap d’una estona de Maguana, pleguem veles i canviem d’escenari, ara cap a Yumurí.
Parem a la coupet (nooooo a posar benzina noooo) a dinar al rápido. Però ves per on que el ponchero de la coupet ens diu que portem dues rodes en mal estat. No estem massa segurs però decidim que és possible després dels bonys d’ahir i fem que ens les arreglin. Amb les rodes arreglades ( o no) tirem cap a Yumurí. La carretera és espectacular; la platja, de sorra gris i l’aigua, com sempre, cristal.lina.
Arribats a lloc, uns quants lloguem una barquichuela per veure el el cañón i uns altres se’n van a la platja. Molt guai tot plegat.
Anem per agafar els cotxes però, sospitosament, una de les rodes està punxada o desinflada, vés a saber. Joder amb les rodes! Ens dóna una mica de mal rotllo perquè pensem que ens ho ha fet la gent d’allà. Mai ho sabrem.
Tornem cap a Baracoa i, apa, cap a la Coupet (som clients nº. 1). Els nens es queden amb les rodes i les nenes van a solucionar el tema de la casa de Santiago (com que hem decidit avançar l’arribada hem de parlar amb en Leo perquè ens busqui lloc).
Sopem cadascú a casa seva i quedem després al Malecón. Entre que és dissabte, i que són las fiestas del agua, el cumple de Fidel i las fiestas de la Asunción, hi ha un ambientasso tremendo. Fem un volt, comprem uns quadres (la Txell i l’Anna N., que són facilones) i ens instal.lem novament al Malecón, on l’Anna T. ens deleita amb unes ballaruques amb un espontani que ve a donar-nos conversa.
Marxem a dormir cap a les 12.

DIUMENGE 14 D’AGOST (BARACOA – SANTIAGO)

Sortim de Baracoa a quarts de 10 havent parat abans a la catedral per veure La Cruz de la Parna (encastada en llautó “para que no la roben”).
Enfilem per la carretera de La Farola, un port de muntanya semblant a la collada de Tosses però amb més pendent i més palmeres. Però la carretera és força bona i la fem tranquil.lament.
Parem a Guantánamo a fer un pipí a l’hotel (perquè de la coupet “está roto”) i quan no fa ni 5 minuts que hem passat la base nord-americana ens atura la poli.

Diàleg cotxe verd (P= Poli; A= Anna T.)
P: Pasaporte.
A: Tenga
P: Papeles del coche
A: Tenga
P: Visa
A: Tenga
P: Les tengo que notificar que han excedido el límite de velocidad.
A: Vaya
P: La placa dice 40 y usted iba fiiiuuuuu.
A: Vaya
P: Estamos?
A: Estamos

I ens apunta una cosa al contracte del cotxe i ens deixa marxar.

Diàleg cotxe blau (P= Poli; B= Bernat; T= Txell)
P: Papeles.
B: Los del coche o los nuestros?
P: Todos
B: Tenga
P: La conductora tendría que ser Vd. Y el coche lo lleva él.
T: Ya, es que como hemos hecho el puerto de La Farola me he mareado y por eso conduce él.
P: Pues descanse y cuando se encuentre mejor lo coge usted.
T: No, no, si ya me encuentro mejor!

Aix. Per sort, no les han notificado nada. Bueno, millor.

Arribem a Santiago cap a les 14.00. Ens instal.lem a les cases i anem a menjar alguna cosa a l’hotel Casa Granda, on tarden 2000 hores a fer-nos un bocatín de jamón y queso. I quina calor!!
Santiago ens agrada força de moment. Com que encara tenim cotxe decidim aprofitar-lo i marxem al Morro, la fortalesa de Santiago, que ens encanta: les vistes són espectaculars. De tota manera ens enganxa una tormenta bestial que fa que ens plantegem tornar-hi si tenim temps.
Després del Morro anem a Punta Gorda. És especial però força xulu. I cap a Santiago, una dutxa i a sopar!
Donem 1000 voltes, ens atabalen els jineteros i al final acabem agafant els cotxes i sopant unes pizzes i unes lassanyes al Melià (si ja ho deiem nosaltres que havíem d’acabar al Meliá).
Marxem a dormir a les 12.30.

DILLUNS 15 D’AGOST (SANTIAGO)

Esmorzem cadascú a casa seva i a les 9 ens trobem tots al Parque Céspedes.
Enfilem cap al santuari de la Caridad del Cobre. En tenim ganes!
El santuari està a 16 km de Santiago i quan falta poquet per arribar ens assalten els venedors ambulants perquè comprem flors, estàtues de la verge, espelmes...L’Anna T. i l’Anna N. compren espelmes per allò de la tradició.
Arribem al santuari. De fora ens agrada molt. Entrem i veiem les mil promeses (fins i tot la medalla del Sotomayor de les Olimpiades 2004) i pugem al pis de dalt a veure la Verge. Nostà mal però decidim que ens agrada més per fora que per dins.
Fem una volteta i a l’hora de marxar algú ens avisa que tenemos la goma del cotxe verd pinchada. Que raro! Doncs apa, a canviar-la.
Mentre els nens fan de machotes i la canvien, les nenes esperem les 5 enquibides dins el blau amb el nostre aire condicionat. El canvi i la distribució de cotxes queda així per la resta del dia. Nenes, blau; nens, verd.
Un cop canviada la roda i després d’un fracassat intent d’arreglar-la a una poncheria, decidim que ja ho farem després i ens anem a a la Gran Piedra acompanyats d’una pluja torrencial.
La Gran Piedra està al capdemunt d’una carretera hiperempinada, hiperenvoltada de frondosa vegetació i amb hiper de curves, que fa que la Txell es recordi de La Coma i rodalies. Finalment fem el cim, tot i que encara falta l’ascensión a la Gran Piedra en sí, 457 esglaons!!! Arribem rebufant a dalt de tot però ens quedem amb un pam de nas, no perquè no es vegi Jamaica ni Haití (que és el que posa a la guia) sinó perquè no es veu ni una merda! La boira i els núvols ho tapen tot.
Per ser que ningú volia dinar, ens fotem els obligatoris bocatines de jamón y queso (o queso solo, depèn) per dinar i després d’una frustrada intentona de trobar los cafetales marxem fins a Baconao. De camí veiem el parc de la prehistòria (que quina por més gran), la granjita Siboney, el acuario, el parque de atracciones (que quina por, també)...en fi, res destacable, bàsicament perquè està sol i desangelat.
De tornada, parem a veure els bufadors naturals i la pobra Txell, per intrèpida, s’amorra contra les roques.
Arribem per fi a Santiago i tornem al Morro, a fer fotos. Entrem gratis per allò de que “ya vinimos ayer, pero claro, con la lluvia...”, fem fotos, confirmem que el lloc és súper molón i baixem cap al centre.
Ens comprem unes cerveses i unes patates pringles “made in Cuba” i ens asseiem al Parque Céspedes a veure l’ambient. Com és lògic se’ns acosta tot déu. Destaquem:
Son españoles?
Sí.
Para ir a Madagascar?
Eing???? Bajando, a mano derecha El Xavi es descollona.
I...
Son vascos?
Sí, de Bilbao (és que ja estàvem una mica tips de conversa)
Ah, allí se habla moscovita, verdad?
Eing???

Marxem cap a casa a refer-nos una mica i a quarts de 10 estem sopant a Las Gallegas.
Fem un volt pels carrers adormits del centre i marxem a domir a les 23.00.